+ musiqueta...

...i + de lo mateix!

L'últim sopar

L'últim sopar
Originally uploaded by converboter

Cliqueu a la fotu (entrareu a flickr.com) i després a la lupa, que si no no veureu un piju...

AQUEST ÉS EL TREBALL DE 100 DIES (i picu)

Entre una cosa i l’altre, llegeixis, manca de temps, dies de lleure, mandra, etc., he estat molts dies, masses dies sense escriure en el meu blog.

Potser necessitava aquest parèntesi per recuperar forces i inspiració, encara que els esdeveniments diaris em donen tema per escriure una dotzena d’articles cada dia, també és veritat que no m’ha anat malament descansar aquests dies, a risc de deixar aquest contacte diari tan interessant... Ai collons, que aixó és del altre blog!!! és que aixó de portar dos a la vegada em confon (como la noche amb aquell), però buenu, també val per aquest...

En fi, que vam fer una festa per celebrar que estem 100 dies al poder, i realment AQUEST ÉS EL TREBALL DE 100 DIES (i picu):

JO: sortir a fotografies arreu de Catalunya i ser el president de municipis, que casualment molts són de CiU i més petits que Martorell. Ahh i no ens n'oblidem: sortir als matins amb el sociaca del Cuní... fins i tot em vaig posar vermell uns moments…m’hagués agradat més de color verd recordant els bitllets…

El boter petit(?): el meu nen. Cada dia li ensenyo com es fan les coses per ser com jo d’aquí uns anys…

Montxu 7 Quilus: posar-li una bona nómina no va ser bona idea, però que hi farem, això s’hi que s’en va assegurar… i amb les vacances que ha fet quina sort… es nota que no li han picat els mosquits tigre amb ell, perquè si no ja li haguéssim vist ja…cosa que a mi aquest any no m’he pogut posar cap dia les esperdenyes…

Fonollosa: ais el Fono urbanisme urbanisme, i només porta 100 dies… ais quan porti 10 mesos… quina por aviam si em posarà en un “aprietu”… que les coses van sortint mica en mica i de Sant, Sant, ni jo… ai que es diuen coses que si ha ficat la mà on no devia... ai ai ai

La Sira: va aprenent i sobretot al costat del mestre, un servidor. Censura i sense cesura. És a dir, allà on digui alguna cosa que sigui veritat i no interessa que surti a la llum… TISORA!!

Uis amb la Nuri… una regidora i que no sap afrontar problemàtiques li haig de treure jo les castanyes del foc… però bé així va controlant els descontrolats que queden per allà, i controlar el tema del Miró.

Mmmsss… la Casanovas… bé almenys per la Festa Major era ella qui feia la feina…Així jo puc descansar una mica…

L’Albert: ja ha tingut prous problemes amb la Festa Major i els kumbayàs aquells, que els farem posar rectes i com si fóssin a la mili…

La Fonoll, va donar-li forces mal de caps al Casasayas, perquè s’havia de fer alguna cosa per donar les gràcies a la gent, però clar hem promés tantes coses, que cap d’elles en farem, que el Josep el pobre el tenim ben atabalat.

Ai la Morera! s’emportarà els premis que van fer els sociaques, les noves instal·lacions educatives treballat pel tripartit, i una medalla per nosaltres. Aquesta si que sap aprofitar oportunitats.

I el Porta finalment, gràcies al curs intesiu de “poses” de casament que em va fer i els retocs al Photoshop, surto a tot arreu, i això em fa content, perquè així quan els polítics d’altres llocs passen per Martorell diuen: el poble de l’Esteve, és a dir MEU (al Porta realment el vam fixar per tenir contents als botiguers de la Vila, així els tenim contents i enganyats…)

Eis, però al poder!

La otra portada de El Jueves

Una imatge entranyable

A dalt: jo, en plan campetxanu, desitjant-vos bones vacances, súbdits meus. A mi no cal que em desitjeu res, porto anys de vacances dedicant-me a la passejada i l'escampada d'aràcnids. I ara, per fotre quatre xanxullets i signar uns paperets tampoc em cal massa temps.

A baix: Martorell, els vostres vots, les vostres Il·lusions... Sona dur? Jo soc així de planer (al menys en aquesta güeb on dic el que penso de debó), que voleu que us digui. A reveureeeeee

La foto més demanada

Degut a la demanda popular de la plebe martorellenca que m'adora, poso aqui, més gran, aquesta foto tan bonique, cliqueu a sobre per veure-la més gran (jo soc el del gorru aquest que semblo del Ku-Klux-Klan... bé, no cal dir-ho, ja em coneixeu)... us estimo, xusmeta meua!

Lladres, pirates... i puces

[RobinsSayas-Hood] – Soc RobinSayas-Hood del bosc de l’Enrajolada! Rufià… dóna’m la borsa o la vida. Jo pispo als rics per donar als pobres! Què tal?

[Boter] – Que no! Que no! Que no!... no aprendràs mai! Que ja s’ha acabat la campanya! Tu pispa i prou!!! Ja et diré jo a qui has de donar què!

[Puça] - Gggrrrrr! Ggrrr! Pico Jefe? Pico?

[Boter] – Puça! T’he dit 40 vegades que estàs a l’atur!

L'himne converboter!

Camarades, en peu i amb la mà al cor (allà on és la cartera). Salutacions a l'himne!

Salvador Esteve si cobrarà sou com a alcalde

Es clar que cobraré, no et fot!!! a veure si us penseu que estic a la política per amor a l'art... m'embutxacaré més de 2.000 euros al mes més la meva pensió, la llàstima es que no em puc posar un sou més gran precisament perquè estic cobrant la jubilació... però no us preocupeu, ja trobaré la manera d'arreglarm€€€€€€ jejejejeje...

Aqui em teniu amb el Fonu i el Monchu Borraju (mira, aquest cobrarà més de 7 milions de peles a l'any, i semblava tontu quan el vaig comprar... però de tontu no té un pél.. ni de llest, aixó és veritat).

(piqueu a la foto i la veureu millor)

Jo amb uns bons camarades

El de l'esquerra (amb perdó) em va fer la feina bruta durant els darrers quatre anys.

El de la dreta (mai millor dit) me la va fer (la feina bruta) durant la campanya.

Gràcies camarades, a veure si tinc algun crustó per donar-vos!

(perquè el que és la molla, aixó és per mi i els meus, no et fot!)

Em sento com el caudillu...

Mut m' havia quedat, noi... De debó que no m'ho esperava tornar a sortir d'aquesta manera... Els meus s'han empassat les meves promeses (feina tindré ara per dir-lis que tot tot no podrà ser) i m'han votat en massa (més alguns despistats, és clar...).

I tota la mala llet (i algunes puces, jejeje) que he escampat pel poble amb el meu amunt i avall que no tinc feina , doncs ha donat resultat i molts rojus no han votat (que burrus!).


Doncs aqui he tornat. Qui m'ho havia de dir, primer que jo, amb el meu curriculum (aprenent de cambrer al bar de la familia primer i empleadillu de banca després), havia de ser alcalde quan el vaig ser per primera vegada; i després que havia de tornar quan ja era hora de jubilar-me i estar amb els nets... en fi, que no m'ho acabo de creure.


Vosaltres tampoc, oi? Je je je... No voleu tenir un govern acord amb els temps i participatiu, oi? Doncs aqui em teniu: més del mateix que vau tenir durant 16 anys i pel que es veu, tant us va agradar! Ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja jauargssssss (ai que m'ennuego... m'ho haurè de prendre amb calma...).

Tot s'hi val!

Vista l'escasa afluència als meus actes, i que fins i tot hi ha gent que m'escridassa, com a Can Carreras.

Vist que aquests sociates (aggggggggg!) han fotut més en 4 anys que jo en 16..., i que la seva campanya engresca més que la meva (aqui rodarà algun cap a organització i a comunicació, eh Constantino!?)

Vist que cada vegada hi ha més gent forastera que no saben que els convé votar-me a mi.

Vist que la cosa está jodida...

Ordeno i mano recòrrer a la mentida (el bulo de les cases de l'alcaldessa ens funciona força bé, ara que no se li escapi a ningú que jo tinc dues mansions, ni alló del pisàs del meu fill, ni alló de la casa del Perry FonoMason, ni... en fi, tot el que sabeu... ah no el sabeu? millor!) , a l'insult, a la infàmia, a qualsevol cosa que ens pugui mantenir l'esperança d'alló que sembla inevitable: que em jubilin definitivament el dia 27.

Circumstància per cert que us recordo tindria conseqüència MOLT GREUS per a tota la meva xarxa d'interessos.. si si si a vosaltres us dic... ara, a per totes! (no se si servirà d'alguna cosa però al menys farem merdé, que és lo que de veritat m'agrada).

Fora caretes!

Jo de sempre he estat un antisistema, que carai!

Ara vaig per les Fires okupant estands, que passschaaaaaaa nennnnnnnnnnnnggggg!

(els okupes parlen així, no!?)

Els 10 compromisos meus i del meu equip per fer de Martorell un 'poble per viure nosaltres de conya'.

1. Martorell, un poble per viure nosaltres de conya.

Martorell és meu, el carrer és meu. I punt.

2. Un poble amb un creixement insostenible (com he fet sempre).

Jo em vaig encarregar de que Martorell arribés al seu sostre de creixement, i de que no quedés lloc ni per posar un quiosc. Que és això de que volen més sol perquè vinguin empreses i es creïn llocs de treball? Ni parlar-ne! Davant l'afluència important d'immigrants hem d'aconseguir que no arribin. I si arriben, s’han de treure el nivell C i s’han d’aprendre el virolai. Això serveix també pels immigrants que venen de l’àrea metropolitana (com Cornellà –ecs!-) i que mai seran martorellencs de debó.

3. Més tranquil·litat i més seguretat (per mi).

Els ciutadans i ciutadanes de Martorell no s'han de sentir segurs, ja faig jo tot el que puc per crear alarma.

4. Menys serveis i de menys qualitat.

Una altra de les grans coses que vaig assolir quan era alcalde (ai!) era que hi hagués pobles del nostre entorn que donessin més i millors serveis que Martorell, cosa que s'està perdent. Treballaré per tornar enrera.

5. Més a prop teu (el gran germà et vigila).

Si torno a ser alcalde (ai!), l'ajuntament ha de vigilar al ciutadà perquè no es compliqui la vida criticant-me innecessàriament. La gent que em coneix sap què és el que em mou a fer política (€€€). Les noves tecnologies han de facilitar el control de ciutadà perquè ningú es mogui un milímetre de les meves directrius, com passava als bons i vells temps (ai!).

6. La menjadora: cal generar llocs de treball de qualitat per a tots els meus fidels.

Això tampoc és nou, és el que he fet sempre.

7. Habitatge assequible?

L'actual Govern municipal no han fet pisos a preu assequible perquè ja em vaig encarregar jo de que no quedés ni un metre quadrat disponible. Durant el govern de CiU es van fer a Martorell 1.000 habitatges de protecció, i 10.000 més sense protecció i sense cap servei. Tot ingressos, cap despesa: d’això se’n diu gestió!

8. Cinisme, o la recuperació de l'autoritat.

Cal recuperar l'autoritat del Govern municipal fent complir les normes sense complexos (mà dura!) i buscant la complicitat dels ciutadans, vulguin o no vulguin (què saben ells el que els convè! Ja m’encarregaré jo de dir-lis.

9. Confiança en les persones amigues i les entitats afins.

El tripartit municipal entén la participació ciutadana com que tothom pot parlar i opinar. No, no, no. Amb el que em va costar teixir la meva xarxa d’influències i interessos, no és qüestió de desfer-la ara.

10. Martorell ha de ser cap de ratolí.

Martorell és un poble, no ens enganyem, això he pensat sempre i així el vaig gestionar: amb mentalitat de poble. Que és això de la “modernitat” i de mirar cap a l’àrea metropolitana? Martorell ha de tancar-se en si mateix: res d’equipaments comercials ni lúdics, res de cinemes, res de que vingui gent de fora (bé, a dormir si). Un poble envoltat d’una ciutat dormitori: aquest és el meu model, que vaig estar a punt d’assolir i que assoliré ara si (ai!) em voteu. Oi que el fareu? Va, vinga, siiiiii...

No vull no vull i no vull

No vull que les coses vagin bé a Martorell. No vull que l’ajuntament s’entengui amb les empreses. No vull que hi hagin més llocs de treball. No vull el conveni amb la Solvay.

I, per què? Direu. Està clar, no? Tot això afavoreix als que em van treure del govern, al qual tinc dret per la Gràcia de Déu i ha de ser només per mi i per mi, per ningú altre, encara que sigui “company” de partit, que es pensava aquest Casas? Ala, al 11 per remugar.

Total, que anirem als jutjats una altra vegada, que per això tinc a Perry Fono Mason que parla tan bé de lleis i que fa tot el que li dic, no com el remugaire. Això d’intentar recuperar als tribunals el que em van treure les urnes és una bona cosa, ja el vam intentar al començament de la nostra travessa del desert quan vam denunciar que alguns regidors no havien jurat fidelitat al nostre benvolgut, estimat i campechano Rei com s’ha de fer, clar que si.

Com va acabar aquest tema dels juraments? Ai, no em recordo... els anys...

Fem cosa

Fa uns dies parlàvem de que ja no monopolitzem com abans els mitjans d’informació habituals, emissora municipal, butlletí municipal, i tampoc els mitjans convencionals, perquè només ens queda el Desinformador... però a veure qui es rasca la butxaca per treure un euro per comprar aquest pamflet...

Dèiem també que per fer sentir la nostra veu que ho faríem fen servir dos camins que semblen ser gairebé els únics que ens deixen, l’un la visita domiciliaria, que ja estem fent (ja he venut quatre enciclopèdies i tinc aparaulades unes quantes més) i l’altre, servint-nos de les noves tecnologies (noves per nosaltres, perquè d’altres ja porten utilizant-les gairebé 10 anys), fent servir les pàgines güeb i internet.

Així doncs també ens hi vam posar i vam poder construir, amb l’ajut inestimable d’uns tècnics amics que estan enxufats per nosaltres a diverses administracions des del règim anterior (ai!), dues magnífiques pàgines güeb.

Les dues pàgines güeb estan tenint un èxit esclatant, així ho demostra la quantitat de visites diàries que rep i que en seixanta dies hagin arribat, entre totes dues, a les cent cinquanta mil milions de bilions de trilions de visites (cada martorellenc se les mira unes 9.345 vegades al dia).

Però, com que no tenim gaire idea en això d’Internet, les nostres güebs van a pedals i es pengen a cada moment (encara que li donem la culpa a un mà negra que diem que es dedica a boicotejar les nostres pàgines, com si la resta de l’humanitat no tingués altra cosa a fer).

Sàpiguen però que al final aprendrem, i per les eleccions del 2.069 les nostres güebs funcionaran de collons.

Els continuarem fent cosa.

12 reflexions de Martorell

Reflexió una

Faré cara de bona persona i ploraré una mica, això sempre queda be

Reflexió dues

Haig de demostrar que vull tornar per responsabilitat, no pas per fer i desfer

Reflexió tres

No vaig fer el traspàs de l’alcaldia i es van destruir documents, però d’això qui se'n recorda

Reflexió quatre

Si algú em porta la contraria sempre podré fer llistes i si cal MULTAR

Reflexió cinc

Els meus mics m’ajuden en el finançament i difusió del Mentider (L’Informador), a tots els locals, barberies, perruqueries, casals d’avis etc

Reflexió sis

La subvenció a les entitats, la faré a la meva manera, és la millor forma de tenir-les controlades

Reflexió set

Aprofitaré tots els temes socialment sensibles (hospital, gent gran) per crear confusió i fer campanya al meu favor

Reflexió vuit

Em sap greu no ser a temps de fer "La llave de Oro 2", ara la caserna serà pel poble

Reflexió nou

La llibertat d’expressió és sagrada, però sobretot LA MEVA

Reflexió deu

Espero que ningú recordi el que vaig deixar: el MUR DE LA VERGONYA de Can Carreras, el MERCAT més ben fet del món, el disseny urbanístic i de mobilitat enveja del Baix Nord

Reflexió onze

Aquesta em sap greu, però sempre beneficiaré els meus amics, quan els pugui oferir algun terreny be de preu. El que es de TOTS, be pot ser per algun amic

Reflexió dotze

Me'n sortien onze, però he pensat que m’agradava més arribar fins la dotzeneta