Vista l'escasa afluència als meus actes, i que fins i tot hi ha gent que m'escridassa, com a Can Carreras.
Vist que aquests sociates (aggggggggg!) han fotut més en 4 anys que jo en 16..., i que la seva campanya engresca més que la meva (aqui rodarà algun cap a organització i a comunicació, eh Constantino!?)
Vist que cada vegada hi ha més gent forastera que no saben que els convé votar-me a mi.
Vist que la cosa está jodida...
Ordeno i mano recòrrer a la mentida (el bulo de les cases de l'alcaldessa ens funciona força bé, ara que no se li escapi a ningú que jo tinc dues mansions, ni alló del pisàs del meu fill, ni alló de la casa del Perry FonoMason, ni... en fi, tot el que sabeu... ah no el sabeu? millor!) , a l'insult, a la infàmia, a qualsevol cosa que ens pugui mantenir l'esperança d'alló que sembla inevitable: que em jubilin definitivament el dia 27.
Circumstància per cert que us recordo tindria conseqüència MOLT GREUS per a tota la meva xarxa d'interessos.. si si si a vosaltres us dic... ara, a per totes! (no se si servirà d'alguna cosa però al menys farem merdé, que és lo que de veritat m'agrada).
