A dalt: jo, en plan campetxanu, desitjant-vos bones vacances, súbdits meus. A mi no cal que em desitjeu res, porto anys de vacances dedicant-me a la passejada i l'escampada d'aràcnids. I ara, per fotre quatre xanxullets i signar uns paperets tampoc em cal massa temps.
A baix: Martorell, els vostres vots, les vostres Il·lusions... Sona dur? Jo soc així de planer (al menys en aquesta güeb on dic el que penso de debó), que voleu que us digui. A reveureeeeee
Moltes gràcies, oh Gran Mestre Boter, per ficar-me un sou de 7 milions a l'Ajuntament. Qui m'ho havia de dir quan vaig intentar fer el trepa al PSC però em van clitxar i no m'ho van permetre. Gràcies oh rei de Martorell-Papa-Ayatolah-Noël de Martorell!! Visca Conveniència i Unció
ResponEliminaT'agraden els cartells? Hi ha qui guanyem 7 milions ben merescuts i d'altres que guanyant la meitat no justificaven el seu salari..
ResponEliminaPD: No savia que t'agradaven les pastanagues? Juas juas...
Montxu Montxu t'he dit que no et capfiquis amb aixó, home, que ja governem i sembla que estem a l'oposició... tu, dedicat a trincar que per aixó t'he posat. Home.
ResponEliminacoconverboter.blogspot.com
No pateixis, tot Martorell sap que ets l'autor del blog i el títol de tontu del poble 2007 no me'l treurà ningú.... Ja m'he encarregat jo que de ho coneguin.... Es diu reenviar
ResponEliminaBé i tant que tot Martorell sap que el blog és meu. Moltes gràcies pel gran esforç que estàs fent per tal de difondre'l per tot Martorell, com dius. Que dic, gràcies!!!??? Per aixó et pagu, no et fot!!!
ResponEliminaconverboter.blogspot.com
Si, l'autor del blog es el Converboter... Ja sabeu: si el veieu pel carrer llanceu-li una pastanaga... si no se la menja.... se la fotrà pel cul
ResponEliminaVeient l'escassa oposició i el colegueo que hi ha en aquest ajuntament, Converboter, et beso els peus (només el peus, de lo altre se n'encrregaran altres persones) i et felicito per aplacar el desànim del poble martorellenc, ue tant et necessita. On ubicareu el temple per a que tots et poguem adorar i anar en romeria a santificar les teves espardenyes?
ResponEliminaÉs ben patètica la vida,
ResponEliminatu n'ets l'exemple més latent,
la teva existència convida
a que es parteixi el pit la gent.
Tota la vida has parit pena,
el teu pas del món no ha valgut un ral,
tens la gràcia on comença l'esquena,
ets assimètric mental.
I és que tots els teus recursos
de demòcrata erudit
acaben quan s'acaben els discursos
que els teus demés t'han escrit.
Mascota dels gamarussos,
exemple del zero absolut,
potsè caldria posar un totxo
al capdamunt de l'escut.
PERÒ EL QUE REALMENT M'ACOLLONA,
EL QUE EM TE ACLAPARAT,
ÉS QUE SIGUI LA CORONA
L'ÚNIC QUE BRILLA AL TEU CAP.
Arribes a ser tan inepte,
tan dropo i tan ignorant
que quan el tinc més respecte
és quan t'imagino cagant.
L'ultim tirabol:
Era jove, era berguedà,
estava a punt de fer vint-i-tres anys,
s'acostava Corpus, se li veia en els ulls
encesos com espurnes de Patum.
Mig poble deia que era un bon sagal,
l'altre mig que era un bordegàs,
i la noia que estimava
no li fotia ni cas.
Dimecres de Patum vam quedar
a la barana però no s'hi va
presentar,
en un revolt, amb el seu cotxe vell
va deixar la pell.
Des d'un racó sentia els gegants,
la música acompanyava
unes llàgrimes galta avall
quan vaig tornar a la plaça.
Potser va ser la màgia de la Patum,
o la barreja de la cervesa,
però aquell fet no va ser per a mi
pas una sorpresa.
Em ba semblar veure'l arribar
amb el barret i el mocador nusat,
em va dir que Sant Pere té per costum
deixar als berguedans
fer un darres salt de Patum.
Amb una mirada de complicitat
i un somriure com tenia ell sol,
de bracet agafats vam saltar
l'últim Tirabol.
Inici de càstic al fetge:
Bon dia senyor metge,
em fa molt de mal el fetge,
tal com si amb un black-decker
m'estigessin burxant,
com si tingués a dins
un niu de ratolins
que amb abrics de pell d'eriçó
ballessin ska.
Pel que m'està dient
vostè beu de valent,
en aquest món tot té un límit,
i aquest és el seu.
Té el fetge destrossat,
l'estómac perforat.
Si es fot un quinto més
avui soparà amb Déu.
QUIN SENTIT TÉ LA VIDA
ABSTÈMIA I AVORRIDA?
QUÈ HE FET JO, DÉU MEU,
PER A MEREIXER AIXÒ?
NO EM TREGUI LA BEGUDA,
GRANDÍSSIM FILL DE PUTA,
NO EM RECEPTI AIGUA
QUE SERÀ PITJOR.
No em tregui la cervesa
que faré una bestiesa,
per viure sense canyes
abans em tiro per un barranc.
No puc estar mentre visqui
sense tastar el whisky.
¿No veu que se m'hi havia
acostumat la sang?
S'hi posi com s'hi posi,
es desprèn de la diagnosi
que ha de deixar
de mamar immediatament
perquè el seu cos (putó)
necessita un repòs
si nol que aviat
el seu repòs sigui etern.
Apunya-li'm per l'esquena,
engreixi'm la morena,
foti'm banyes, tant m'és,
si la meva dona vol,
cremi la meva casa,
transformi el meu cotxe en brasa,
però pel que més vulguí,
no em prohibeixi l'alcohol.
Cremi'm els mugrons,
pessigui'm els collons,
faci'm la cirurgia
i deixi'm com l'Aznar,
sodomitzi'm cent vegades,
amb naps i pastanagues,
però si us plau no em deixi
sense els plaers del bar.
ÉS EL QUE PASSA
PER BEURE MASSA,
PREN XOCOLATA
I DEIXA ELS LICORS.
a que vé posar en el meu bloc aquesta cançó de Brams dedicada al meu estimat Juan Carlos?
ResponElimina