dijous, 8 de novembre del 2007

AQUEST ÉS EL TREBALL DE 100 DIES (i picu)

Entre una cosa i l’altre, llegeixis, manca de temps, dies de lleure, mandra, etc., he estat molts dies, masses dies sense escriure en el meu blog.

Potser necessitava aquest parèntesi per recuperar forces i inspiració, encara que els esdeveniments diaris em donen tema per escriure una dotzena d’articles cada dia, també és veritat que no m’ha anat malament descansar aquests dies, a risc de deixar aquest contacte diari tan interessant... Ai collons, que aixó és del altre blog!!! és que aixó de portar dos a la vegada em confon (como la noche amb aquell), però buenu, també val per aquest...

En fi, que vam fer una festa per celebrar que estem 100 dies al poder, i realment AQUEST ÉS EL TREBALL DE 100 DIES (i picu):

JO: sortir a fotografies arreu de Catalunya i ser el president de municipis, que casualment molts són de CiU i més petits que Martorell. Ahh i no ens n'oblidem: sortir als matins amb el sociaca del Cuní... fins i tot em vaig posar vermell uns moments…m’hagués agradat més de color verd recordant els bitllets…

El boter petit(?): el meu nen. Cada dia li ensenyo com es fan les coses per ser com jo d’aquí uns anys…

Montxu 7 Quilus: posar-li una bona nómina no va ser bona idea, però que hi farem, això s’hi que s’en va assegurar… i amb les vacances que ha fet quina sort… es nota que no li han picat els mosquits tigre amb ell, perquè si no ja li haguéssim vist ja…cosa que a mi aquest any no m’he pogut posar cap dia les esperdenyes…

Fonollosa: ais el Fono urbanisme urbanisme, i només porta 100 dies… ais quan porti 10 mesos… quina por aviam si em posarà en un “aprietu”… que les coses van sortint mica en mica i de Sant, Sant, ni jo… ai que es diuen coses que si ha ficat la mà on no devia... ai ai ai

La Sira: va aprenent i sobretot al costat del mestre, un servidor. Censura i sense cesura. És a dir, allà on digui alguna cosa que sigui veritat i no interessa que surti a la llum… TISORA!!

Uis amb la Nuri… una regidora i que no sap afrontar problemàtiques li haig de treure jo les castanyes del foc… però bé així va controlant els descontrolats que queden per allà, i controlar el tema del Miró.

Mmmsss… la Casanovas… bé almenys per la Festa Major era ella qui feia la feina…Així jo puc descansar una mica…

L’Albert: ja ha tingut prous problemes amb la Festa Major i els kumbayàs aquells, que els farem posar rectes i com si fóssin a la mili…

La Fonoll, va donar-li forces mal de caps al Casasayas, perquè s’havia de fer alguna cosa per donar les gràcies a la gent, però clar hem promés tantes coses, que cap d’elles en farem, que el Josep el pobre el tenim ben atabalat.

Ai la Morera! s’emportarà els premis que van fer els sociaques, les noves instal·lacions educatives treballat pel tripartit, i una medalla per nosaltres. Aquesta si que sap aprofitar oportunitats.

I el Porta finalment, gràcies al curs intesiu de “poses” de casament que em va fer i els retocs al Photoshop, surto a tot arreu, i això em fa content, perquè així quan els polítics d’altres llocs passen per Martorell diuen: el poble de l’Esteve, és a dir MEU (al Porta realment el vam fixar per tenir contents als botiguers de la Vila, així els tenim contents i enganyats…)

Eis, però al poder!

1 comentari:

  1. ostres... aquí queden retratats tots. Fins i tot l'apuntador, ...

    ais no que el capellà no li han dit, clar després de demanar a missa que la gent voti el nostre Salvador.
    Jo, en comptes de creure en Crits, creuré amb el Salvador

    ResponElimina

Digue'm que vols, devot meu, que jo t'ho donaré si tu em votes (bé. ja veurem...)