Fa uns dies parlàvem de que ja no monopolitzem com abans els mitjans d’informació habituals, emissora municipal, butlletí municipal, i tampoc els mitjans convencionals, perquè només ens queda el Desinformador... però a veure qui es rasca la butxaca per treure un euro per comprar aquest pamflet...
Dèiem també que per fer sentir la nostra veu que ho faríem fen servir dos camins que semblen ser gairebé els únics que ens deixen, l’un la visita domiciliaria, que ja estem fent (ja he venut quatre enciclopèdies i tinc aparaulades unes quantes més) i l’altre, servint-nos de les noves tecnologies (noves per nosaltres, perquè d’altres ja porten utilizant-les gairebé 10 anys), fent servir les pàgines güeb i internet.
Així doncs també ens hi vam posar i vam poder construir, amb l’ajut inestimable d’uns tècnics amics que estan enxufats per nosaltres a diverses administracions des del règim anterior (ai!), dues magnífiques pàgines güeb.
Les dues pàgines güeb estan tenint un èxit esclatant, així ho demostra la quantitat de visites diàries que rep i que en seixanta dies hagin arribat, entre totes dues, a les cent cinquanta mil milions de bilions de trilions de visites (cada martorellenc se les mira unes 9.345 vegades al dia).
Però, com que no tenim gaire idea en això d’Internet, les nostres güebs van a pedals i es pengen a cada moment (encara que li donem la culpa a un mà negra que diem que es dedica a boicotejar les nostres pàgines, com si la resta de l’humanitat no tingués altra cosa a fer).
Sàpiguen però que al final aprendrem, i per les eleccions del 2.069 les nostres güebs funcionaran de collons.
Els continuarem fent cosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
segur? jo no dirai pas blat, fins que no està al sac i ben lligat. això de q l'espardenyes vagi fen una marató per Martorell casa per casa, semblen als pobres quan passen a demanar caritat. (el boter no fa pas cra de passar gana...) jajajajaj
ResponEliminaEs guay aprofitar totes les oprtunitats, per exemple l'altre dia vaig anar al Concert del Centre Cultural, (molt bó, per cert) i aprofito per entrar quan tothom està sentat, saludo a dreta i esquerra, em fixo amb QUI dels meus ha gossat anar a un acte que Jo no he convocat, i m'aixeco quan aplaudeixen i surto amb olor de multituts. Ja he tingut una altra dosi d'egolatria, m'en puc anar a casa content, fins l'endemà que en tronaré a maquinar una altre. La questió és que et vegin i que sentin per la ràdio dia si dia també (és que encara m'hi queda gent ben ensenyada a la ràdio)
ResponEliminaSois unos verdaderos Hijos de la gran PUTA, el anonimato hos hace ser valientes, incapaces de expresar esto a la cara ya que sin duda os la romperian cabrones de mierda.
ResponEliminaCullons, està cabrejat aquest noi! I que valent que és, que dona el seu nom, cognoms i adreça! El que no se és amb qui està tan emprenyat...
ResponEliminaconverboter.blogspot.com