1. Martorell, un poble per viure nosaltres de conya.
Martorell és meu, el carrer és meu. I punt.
2. Un poble amb un creixement insostenible (com he fet sempre).
Jo em vaig encarregar de que Martorell arribés al seu sostre de creixement, i de que no quedés lloc ni per posar un quiosc. Que és això de que volen més sol perquè vinguin empreses i es creïn llocs de treball? Ni parlar-ne! Davant l'afluència important d'immigrants hem d'aconseguir que no arribin. I si arriben, s’han de treure el nivell C i s’han d’aprendre el virolai. Això serveix també pels immigrants que venen de l’àrea metropolitana (com Cornellà –ecs!-) i que mai seran martorellencs de debó.
3. Més tranquil·litat i més seguretat (per mi).
Els ciutadans i ciutadanes de Martorell no s'han de sentir segurs, ja faig jo tot el que puc per crear alarma.
4. Menys serveis i de menys qualitat.
Una altra de les grans coses que vaig assolir quan era alcalde (ai!) era que hi hagués pobles del nostre entorn que donessin més i millors serveis que Martorell, cosa que s'està perdent. Treballaré per tornar enrera.
5. Més a prop teu (el gran germà et vigila).
Si torno a ser alcalde (ai!), l'ajuntament ha de vigilar al ciutadà perquè no es compliqui la vida criticant-me innecessàriament. La gent que em coneix sap què és el que em mou a fer política (€€€). Les noves tecnologies han de facilitar el control de ciutadà perquè ningú es mogui un milímetre de les meves directrius, com passava als bons i vells temps (ai!).
6. La menjadora: cal generar llocs de treball de qualitat per a tots els meus fidels.
Això tampoc és nou, és el que he fet sempre.
7. Habitatge assequible?
L'actual Govern municipal no han fet pisos a preu assequible perquè ja em vaig encarregar jo de que no quedés ni un metre quadrat disponible. Durant el govern de CiU es van fer a Martorell 1.000 habitatges de protecció, i 10.000 més sense protecció i sense cap servei. Tot ingressos, cap despesa: d’això se’n diu gestió!
8. Cinisme, o la recuperació de l'autoritat.
Cal recuperar l'autoritat del Govern municipal fent complir les normes sense complexos (mà dura!) i buscant la complicitat dels ciutadans, vulguin o no vulguin (què saben ells el que els convè! Ja m’encarregaré jo de dir-lis.
9. Confiança en les persones amigues i les entitats afins.
El tripartit municipal entén la participació ciutadana com que tothom pot parlar i opinar. No, no, no. Amb el que em va costar teixir la meva xarxa d’influències i interessos, no és qüestió de desfer-la ara.
10. Martorell ha de ser cap de ratolí.
Martorell és un poble, no ens enganyem, això he pensat sempre i així el vaig gestionar: amb mentalitat de poble. Que és això de la “modernitat” i de mirar cap a l’àrea metropolitana? Martorell ha de tancar-se en si mateix: res d’equipaments comercials ni lúdics, res de cinemes, res de que vingui gent de fora (bé, a dormir si). Un poble envoltat d’una ciutat dormitori: aquest és el meu model, que vaig estar a punt d’assolir i que assoliré ara si (ai!) em voteu. Oi que el fareu? Va, vinga, siiiiii...
